Search results for "Teodor Llorente"
showing 10 items of 11 documents
La continuïtat «bioliterària» al País Valencià: de Carles Ros a Carles Salvador (o de Gregori Maians a Vicent Andrés Estellés, passant per Teodor Llo…
2015
Resum: L’article fa evident un fil conductor que va dels novatores preil·lustrats valencians de la fi del s. XVII fins a l’actualitat. També la connexió directa de València amb Londres i París al segle XIX –no sols amb Cadis, Madrid o Barcelona. Els poemes «En los dies del rei Fernando» d’Antoni Maria Peyrolon (1830) i «Lo somni» de Vicent Salvà (1831) són exponents valencians de cultura avançada. Teodor Llorente és també valorat com l’eix que connecta malgré lui l’esforç cultural dignificador valencià anterior a 1859 –amb l’Escola Pia de València com a focus primigeni de l’evolució romàntica– i l’esforç cultural dignificador valencià posterior a 1909. És a dir, entre la celebració dels Joc…
Teodor Llorente, escriptor valencià
2007
This article is a revision of Teodor Llorente’s literary work in Catalan, in prose and in poetry, which turns out to be an exceptional production for his time, in accordance with his role as a leader and an ideologist of the Valencian Renaixença, and places him as the poet who contributes most, both in quantity and quality, to this literary movement. The first part of the article, focused on his lyric poetry, revises the six editions of his verses which were published between 1885 and 1983, and brings back to life ‘unknown’ poems -unpublished or dispersed- which have never been included in any edition. The second part lists and catalogues his prose writings in Catalan and dismantles the bel…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
Les traduccions catalanes de Teodor Llorente: gènesi i model lingüístic
2013
El poeta Teodor Llorente fou unànimement reconegut en vida com un dels més excel·lents traductors castellans dels principals poetes romàntics europeus del segle XIX. En aquest sentit, cal destacar que la seua tasca traductora rebé les lloances d’autors com ara Joan Maragall i Joan Alcover. Tanmateix, el fet que la majoria d’aquestes versions líriques foren redactades en castellà portà a alguns crítics valencians de la segona meitat del segle XX, com ara Ricard Blasco, a qualificar-les d’«ocasions perdudes». I, possiblement, fou per això que la majoria d’investigadors oblidaren que Llorente també va traduir sis composicions líriques al català que el present estudi destaca i analitza, tant de…
El paisatge dels horts de tarongers vist pels escriptors valencians
2012
El corrent literari que arrancà a finals del segle XIX amb el moviment de la Renaixença, i es perllongà durant bona part del XX, evidencia com, històricament, el sentiment de pertinença al País Valencià ha sigut forjat, en gran part, per autors que han trobat en la contemplació del paisatge la seua font d’inspiració. Així, podem dir que el cant del paisatge autòcton ha estat un dels temes més recurrents de la literatura valenciana contemporània; i que l’ús social de la llengua ha perviscut, en gran mesura, gràcies a una producció literària molt lligada a la lloança i l’exaltació del paisatge productiu com a l’element més expressiu i material de la pàtria. És a dir, que la nostra tradició cu…
Valencians als Jocs Florals de Barcelona (1862-1893)
2012
Durant els anys 1862 i 1893 la presència i participació d’escriptors valencians en els certàmens coneguts amb el nom de Jocs Florals de Barcelona va ser notable. I també molt significativa, ja que sovint es produí a conseqüència de la invitació que els feien els germans catalans a ser membres del consistori de mantenidors. Una invitació que cal interpretar en termes de reconeixement, esperó i ajut, i que els valencians acceptaren de bon grat i reiteradament. Cosa que permeté que, literàriament parlant, pel consistori de mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona passara el bo i millor, literàriament parlant, del segle XIX valencià. El present estudi repassa, detalla i valora quina fou aquel…
Tots som fills de Llorente. El llorentinisme de Carles Salvador
2016
Teodor Llorente i Olivares (1836-1911) és un dels escriptors valencians que més interés va suscitar durant la primera meitat del segle XX. Així, varen ser múltiples els autors que, durant aquell període de temps, li dedicaren poemes i articles d’opinió, anàlisi i/o crítica. Entre aquests autors destaca Carles Salvador i Gimeno (1893-1955), que podem qualificar com un dels més insignes llorentinistes de tots els temps. Així, la seua vinculació envers el patriarca de la Renaixença valenciana va des de l’admiració lírica i l’estudi pregon i detallat de diversos aspectes bibliogràfics, fins a la preparació d’una antologia poètica que veié la llum, de manera pòstuma, en 1958. Així mateix, ben si…
La recuperació del Dietari sobre la Guerra de Successió d'Isidre Planes a la premsa periòdica valenciana (1912-1913)
2019
Entre el 1 de marzo de 1912 y el 31 de diciembre de 1913, el diario valenciano Las Provincias publicó, por entregas, la práctica totalidad del contenido del segundo volumen -correspondiente a los años 1708-1709- del conocido como Dietari de Isidre Planes, una obra monumental que abarca un período cronológico de catorce años (1705-1718) y que ha sido calificada como la crónica más completa y detallada de la Guerra de Sucesión en Valencia. Así, además de dar noticia de la misma, el presente estudio analiza las características de aquella edición periodística que vio la luz a inicios del siglo xx, y valora sus consecuencias y beneficios. Finalmente, también apunta el nombre de posibles responsa…
L'epistolari entre Teodor Llorente i Vicent W. Querol (1876-1889)
2012
L’estudi recupera trenta-set de les cartes que Teodor Llorente envià a Vicent W. Querol que havien romàs fins ara inèdites, que es donen a conéixer juntament amb les trenta-dues que Querol envià a Llorente i que ja varen ser publicades en el primer dels tres volums que integren l’Epistolari Llorente (1928). Així, el conjunt de les cartes proporciona nombrosa informació sobre qüestions personals i literàries que afecten tots dos escriptors, com ara: la participació de Querol com a president del consistori dels Jocs Florals de Barcelona de 1885; la traducció al castellà que junts van fer d’El Corsario, de Lord Byron; la dedicatòria que Llorente va fer a Querol de la seua traducció castellana …
La mitificació vuitcentista del passat medieval: la figura de Jaume I, rei d'Aragó
2012
La reivindicació de Jaume I com a símbol identitari que, de manera col·lectiva, portaren a terme els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX es fonamentà en tres fites històriques molt pròximes en el temps: la commemoració del VIé centenari de la seua mort, que se celebrà en juliol de 1876; la visita que una trentena d’escriptors i artistes valencians i catalans realitzaren en maig de 1882 al monestir de Poblet (Tarragona), on fou enterrat el Conqueridor; i la commemoració del VIIé centenari del seu naixement, que es portà a terme a València en 1908. The reivindication of King Jaume I as an identity symbol done by numerous Valencian writers of the mid-19th c. is based on thr…